Un retrat quotidià i poderós sobre el món d’avui, i un crit d’alerta carregat d’humor que ens fa adonar que la urgència del nostre planeta és també la nostra.
Lizzy Benson alterna la seva feina com a bibliotecària amb la de respondre les estranyes preguntes que arriben al podcast sobre el clima i la fi del món que ha fet popular la seva antiga professora. Illes que suren al mar, la desextinció dels mamuts, viure la fi del món a Nova Zelanda...
Mentre mira de trobar el sentit de tot plegat, ajuda el seu germà a refer la seva vida, fa classes de meditació i s’escapoleix de les mares de l’escola del seu fill, sospira per trobar una mica de temps per a ella. Un encaix difícil però no impossible, que resulta tan còmic com conegut. Només quan el seu marit i el seu fill marxin de vacances, trobarà la lucidesa i la capacitat de seducció que solia tenir.
Com el temps és l’expressió que fem servir per descriure un estat d’ànim tan canviant com els núvols i incert com el futur, i també és el títol d’aquesta novel·la que uneix amb mestria les peces d’un món fragmentat.
L’aclamada Jenny Offill recull les inquietuds d’un planeta en ebullició a través d’un personatge que s’ho mira amb el sarcasme de qui se sent fora de tot i fa equilibris per encaixar-hi.
«La feina va bé, però sembla que s’acosta la fi del món.»
