"Adesiara obr la carpeta d’en Francesc i mir amb atenció els seus dibuixos. Hi som cadascún de nosaltres, sense ser-hi en veritat: els meus pares, en Francesc, els meus amiguets, l’amo Pau del casino, la merla negra, la dona blanca arrufadeta i quieta com una fantasma en aquella cambra que sol enllumenava amb rajos inundats de pols voladissa…"
