L'irradiador del port i les gavines, publicat l'any 1921, sintetitza la trajectòria poètica de Salvat-Papasseit i la dualitat de materials amb què opera, entre l'avantguarda i la tradició. Els mots en llibertat, l'experimentalisme gràfic dels cal·ligrames i la ruptura formal fan costat a textos d'arquitectura regida per un disseny rigorós, per l'ús de la mètrica i per la presència de la rima.
El ventall temàtic del llibre també es fa ressò de l'ambigüitat de plantejaments: el cant de la revolta, l'enlluernament per la modernitat, l'amor, la problemàtica del treball, l'optimisme vital, el cant de la festa i els costums. El resultat és el testimoni d'una poètica original, una veu personal a cavall entre les propostes de ruptura de l'avantguarda i el lirisme més depurat del cançoner tradicional.
Amb un complet estudi a càrrec de Ferran Gadea.
