{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang3082\f0\fs16 Amb el pseud\'f2nim de Lou Delvig, l'any 2001, Delphine de Vigan, autora de Res no s\rquote oposa a la nit, publicava Els dies sense fam, una primera novel\'b7la autobiogr\'e0fica inspirada en la malaltia que va patir durant l'adolesc\'e8ncia: l\rquote anor\'e8xia.
\par La Laura t\'e9 dinou anys i \'e9s anor\'e8xica. Hospitalitzada al darrer estadi de la malaltia, necessita tres mesos de tancament absolut per donar vida a un cos que ha renunciat a viure. Tres mesos per v\'e8ncer la malaltia que la corrou gr\'e0cies a la trobada amb l\rquote\'fanic metge capa\'e7 d\rquote entendre el seu patiment. Tres mesos per intentar esbrinar els motius que l\rquote han portat fins a aquest punt, enterrats en el m\'e9s profund d\rquote una infantesa en la qual mai no va poder plorar.
\par Si a Res no s\rquote oposa a la nit, Delphine de Vigan resseguia els passos de la bogeria materna que va marcar la seva infantesa, a Els dies sense fam se\rquote n fa ress\'f2 i, en una mena d\rquote exorcisme contra la malaltia, a partir de la seva pr\'f2pia hist\'f2ria, tot i que transformant-la i reinventant-la, ens ofereix algunes claus de la seva experi\'e8ncia m\'e9s personal i dolorosa.
\par }
