Quan Stanley Kubrick va voler fer "la pel.lícula definitiva de la ciència-ficció", es va posar en contacte amb Arthur C. Clarke, un dels escriptors més reconeguts del gènere i amb una important trajectòria científica. Durant un any de treball esgotador, el cineasta i l'escriptor van elaborar el primer guió de la pel.lícula, mentre A.C. Clarke redactava en paral.lel la novel.la, incloent detalls i passatges que van quedar fora del film.
L'acció de l'Odissea comença amb la mateixa humanitat. Comença en el moment en què, desapareguts els "terribles sauris", en un veld de l'Àfrica, uns homínids descobreixen un estrany monòlit, una estranya roca que ha sorgit de la terra. Sota el seu influx i obeint silencioses ordres que arriben directament als seus cervells, els primats són capaços d'elaborar les primeres eines. A la pel.lícula, l'os que el pelut homínid llança a l'aire amb eufòria en descobrir que pot ser una preuada arma de cacera es transforma en una sofisticada nau espacial de l'any 2001. En aquesta nau viatja un científic, el Dr. Floyd, i el seu destí és la Lluna, al cràter Clàvius, on s'ha descobert un segon monòlit.
L'impacte de 2001, una odissea a l'espai fou extraordinari i avui tant la pel.lícula com la novel.la són objecte de culte i una fita difícil de superar de la ciència-ficció. Ara, entrant al tercer mil.lenni, pot ser un bon moment per fer una valoració de les prospeccions científiques i tècniques del tàndem Clarke-Kubrick.
