Ja se sap que els gossos són els primers a ensumar la mort, però en el cas dels assassinats de Concarneau potser era massa casualitat això que al costat del cadàver sempre hi hagués el maleït gos groc. I, a més, ¿d’on diantre havia sortit aquella bèstia prima i bruta? Perquè a Concarneau ningú no l’havia vist mai, ni l’endormiscat duaner que vigilava el moll la nit del primer crim, ni la cambrera de l’hotel de l’Amiral, sempre tan sol·lícita amb els seus clients, ni Jean Servières, un periodista retirat molt xerraire, ni le Pomeret, que es dedica a perseguir faldilles, ni el doctor, que va ser qui va descobrir que algú havia abocat l’estricnina al pernod… O potser sí que algú el coneixia i havia hagut de mentir. "No me’n fio ni un pèl", pensava Maigret mentre, aclofat a la butaca del cafè, fumava la seva pipa…
