Amarga i dramàtica, però també irònica i apassionada, Nascut dues vegades explica en primera persona la relació d'un jove professor amb el seu fill discapacitat.
L'ensenyament del pare al fill, des del naixement fins a l'adolescència, es transforma progressivament en l'aprenentatge d'un art de viure que el nen descobreix per superar la minusvàlua. Les criatures discapacitades, tal com suggereix el títol, neixen dues vegades: la primera no els troba preparats per al món, la segona és un renaixement confiat a l'amor i a la intel·ligència dels altres.
A Nascut dues vegades, Pontiggia ha escrit una novel·la potent en el ritme, rica en vitalitat i emoció. I ha trobat, en la invenció narrativa, el valor d'afrontar amb lucidesa radical un tema que afecta la condició de l'home.
