Jacint Verdaguer, poeta admirat i estimat, i un dels autors catalans amb més projecció internacional, l'any 1895 va recórrer a la premsa progressista per defensar-se d'unes acusacions desproporcionades i denunciar la seva compromesa situació. Rebutjat pel seu protector, el marquès de Comillas, i amonestat pels seus superiors eclesiàstics, a causa dels seus contactes amb visionaris i exorcistes, va quedar pràcticament aïllat amb la prohibició de continuar les tasques sacerdotals. Fou llavors que va escriure aquests articles que es coneixen amb el títol d'En defensa pròpia, i que no solament són el clam d'un home ferit sinó que constitueixen una fita cabdal del periodisme català i de la prosa catalana contemporània. Al centenari de la seva mort, presentem aquests documents editats i anotats per Narcís Garolera, que avui encara són motiu de discussions i conjectures i que donen testimoniatge d'un gran escriptor i poeta que, rebel, es va enfrontar a les pressions que li volien limitar la independència i la llibertat
