Gràcia, novembre del 76. La relativa calma del barri es veu destarotada per l'aparició d'un cadàver, mort per ferida de bala, a la plaça del Raspall, epicentre de la zona gitana del barri. L'assassinat de l'individu, que té aspecte estranger, potser germànic, posa en marxa una investigació conduïda per policies que encara no han superat la mort del dictador just un any enrere. Alhora, un músic professional i detectiu vocacional, Víctor Neige, sap que la policia aprofitarà el moment per netejar el barri d'indesitjables -artistes, bohemis, comunistes, anarquistes...; representants, en definitiva, de l'avantguarda i el moviment contracultural barceloní- i inicia a indagar pel seu compte amb l'objectiu de minimitzar els danys.
Emulsió de ferro, primera novel·la de Sebastià Jovani, és una novel·la negra clàssica, però és també una obra d'una gran originalitat que, com en altres temps, cal llegir entre línies i que convida a jugar-hi. Retrat d'un barri i una època, a les seves pàgines hi veiem desfilar personatges i locals ben coneguts, alguns una mica disfressats, d'altres no gens. Amb aquesta novel·la, Sebastià Jovani demostra que té sentit del ritme i de l'humor i una oïda envejable.
