El llenguatge administratiu i jurídic en català ha estat definit a partir d'una certa combinació de criteris de tradició i modernitat. Avui, els models de sol·licitud o les lleis que s'elaboren a les institucions catalanes incorporen formes que expliciten el lligam amb la tradició catalana de llenguatge administratiu, però alhora ofereixen una imatge moderna que permet superar la comparació amb els llenguatges administratius i jurídics de més difusió i prestigi internacional.
A Llengua i administració, edició modificada i ampliada d'una anterior apareguda dins de les publicacions del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, hi ha diversos treballs representatius de l'esforç realitzat per a la definició d'un model teòric i pràctic de llenguatge administratiu i jurídic adequat a les necessitats de la societat catalana de l'acabament del segle XX; a més, s'hi insinuen les línies evolutives que possiblement seguirà el llenguatge administratiu i jurídic els propers anys.
