"No tenim més principis." Així comença George Steiner aquest llibre a la recerca de la idea de la creació en el pensament occidental, en la literatura, en la religió i en la història. Hi reflecteix les diferents maneres amb què ens aproximem als principis, des del "cansament profund" que marca l'esperit de la fi de mil·lenni, i des del canvi de la gramàtica dels nostres diàlegs sobre la fi de l'art i la cultura occidental.
Steiner investiga les capacitats de l'esperit humà i la nostra percepció d'una civilització occidental allargant les ombres del capvespre, i intenta distingir els matisos que van de la "creació" i la "invenció", i les seves vinculacions amb el sentit de religiositat de l'home i amb la primera creació, per posar en dubte la creativitat en el moment present. Passant per la Bíblia, la història de la ciència i de la matemàtica, l'ontologia de Heidegger i la poesia de Celan, Steiner examina de quina manera el segle XX ha dubtat del racional i de la credibilitat d'un temps futur i, tot i que reconeix l'art i la literatura com a forces impulsores de la nostra cultura, adverteix que aquest fet és una pèrdua important: ni la tecnologia ni la ciència no poden respondre les qüestions referents al valor, a la fe i al coneixement; i és difícil pensar que la història de la Creació hagi acabat.
