El 1995 apareix la primera edició del Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) elaborat per les Oficines Lexicogràfiques d'acord amb les directrius marcades per la Secció Filològica i sancionat pel Ple de la Institució, que l'assumeix com una obra institucional. La primera edició del DIEC apareix, doncs, amb la consciència que cal continuar treballant en aquest diccionari i, per això, el setembre de 1995 la Secció Filològica encarrega a les Oficines Lexicogràfiques l'elaboració d'un pla de treball amb vista a la segona edició del DIEC.
Els treballs de preparació de la segona edició s'han centrat en l'aplicació de criteris lexicogràfics els que van quedar pendents d'aplicació en la primera edició i d'altres de nous, en la revisió de la nomenclatura i les definicions del lèxic especialitzat i del lèxic comú. Aquesta tasca de revisió inclou també l'anàlisi de tots els suggeriments i dels comentaris que, amb la intenció de millorar el text del diccionari, es van fer arran de l'aparició de l'obra.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA SEGONA EDICIÓ DEL DIEC
- És fruit del treball coordinat de totes les seccions de l'IEC: la Secció Filològica (amb les seves comissions i oficines) i les seccions Històrico-Arqueològica, de Ciències Biològiques, de Ciències i Tecnologia i de Filosofia i Ciències Socials.
- Té la voluntat de prendre en consideració els suggeriments i les observacions relatius a la primera edició del DIEC que usuaris de diferents àmbits han expressat mitjançant publicacions de diversa mena, manifestacions escrites o comunicacions verbals.
- Incorpora algunes novetats significatives tocant als criteris lexicogràfics, com és ara la numeració de les accepcions.
- Respon a la voluntat inicial de la Secció Filològica de mantenir el diccionari actualitzat, per això, s'ha revisat i ampliat la nomenclatura i les definicions tant del lèxic comú com del lèxic d'especialitat.
