En un món dominat per grans imperis com els Estats Units d'Amèrica o la Unió Europea, que sostenen els mercats i els béns públics, les petites nacions tenen l'oportunitat d'autogovernar-se sense tenir un exèrcit propi ni fronteres ni duanes, és a dir sense ser un estat sobirà. En canvi, els estats tradicionals són massa petits per a la seguretat, el comerç i la comunicació i massa grans per garantir un bon autogovern democràtic.
Espanya és el cas més clar d'intent fallit en la construcció d'un gran estat nacional a Europa. Catalunya, si bé és massa petita per governar Espanya, és massa gran per desentendre-se'n. Al mateix temps, l'autogovern de Catalunya té noves oportunitats perquè, dins l'imperi democràtic europeu, el federalisme i la descentralització no comporten homogeneïtat, sinó diversificació. Avui, la diferència de fet entre la independència formal i l'autonomia de les petites nacions és només una qüestió de grau. La veritable "sobirania" consisteix a tenir un lloc a la taula de la Unió Europea.
Josep M. Colomer és professor d'investigació en ciència política al Consell Superior d'Investigacions Científiques i docent d'economia a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.
