La felicitat té com a teló de fons una de les qüestions que més van impactar els barcelonins dels primers anys del segle XX: l'obertura d'una nova via que unís l'Eixample amb el port. La que en un principi es va dir Gran Via A i posteriorment va ser batejada com a Via Laietana. En un temps rècord, entre 1907 i 1910, van anar a terra un munt de cases i van desaparèixer dotzenes de carrers i places, que van ser esborrats literalment del mapa. La magnitud de l'acció va confirmar la voluntat de modernitat d'una nova classe dirigent que volia convertir Barcelona en el París de la Mediterrània. Per aquesta Barcelona - i pels teatres del Paral·lel- es mouen els personatges de la novel·la.
La felicitat és una novel·la de suspens, d'amor i d'odis, de venjances i d'esperances, de dubtes i descobertes d'un món canviant, protagonitzada per la gent anònima que generació rere generació, a Barcelona, ha contribuït a fer la història de debò. Són històries petites i personals de gent que cerca la felicitat, les quals conformen, sumades l'una rere l'altra, la història en majúscula.
