Premi Mercè Rodoreda 2011. La vida, dalt d'un tren, es veu d'una altra manera. Puja un desconegut i us explica el seu drama. Arribeu a una estació i us hi trobeu un personatge, de drama o de comèdia? El rail, la vida, us té encarrilats, no podeu canviar l'itinerari, però podeu baixar abans. La ciutat que deixeu enrere us entristeix, ho espereu tot de la ciutat d'arribada. Hi ha llocs que, només pel nom, ja esgarrifen. N'hi ha d'altres que prometen tota la felicitat i en canvi amaguen crims horribles. De nit, el xiulet d'un tren pot ser un crit d'esperança. Una andana abandonada pot crear il·lusió de vida, mentre que un indret pensat per al turisme de masses pot aparèixer buit i desolat. Agafar la vida per rail és deixar-se portar, voler conèixer, passar pàgines.