"Estimat, No sé qui ets, ni conec el teu nom, ni com has arribat a la meva vida, ni els anys que tens, ni el color dels teus ulls, ni he tastat els teus llavis, però si estàs llegint les meves lletres, voldrà dir que t'estimo. Que aquestes cartes, que no llegirà mai ningú altre, t'estaven reservades, t'esperaven."

En Robert rep un plec de cartes d'una desconeguda que li fa retornar el record de seu germà Abel, desaparegut deu anys enrere. La lectura d'aquestes lletres el trasbalsarà, tot just descobreixi que el seu germà no era qui ell creia. A poc a poc, reviurà una història d'amor que, segons ell i molts altres, mai no hauria d'haver estat.

Del viatge per estudis a la capital fins a l'acceptació de la seva pròpia identitat, de la recerca de l'amor fins a la seva realització personal i al plaer per la literatura, el lector recupera la figura amorosa i tanmateix tràgica d'un jove a qui pocs perdonen, encara avui, la seva voluntat d'estimar per damunt de tot.

Novel·la iniciàtica i realista, història d'amor i mort on les paraules esdevenen cops a la consciència del lector, Primera memòria d'Abel M. és un al·legat necessari a favor de la tolerància, de la diversitat i una defensa ferrenya de l'amor, sense que res més importi. L'autor basteix, tanmateix, una crítica esfereïdora quan la pèrdua de l'amor i dels valors condueixen l'ésser humà cap a l'autodestrucció.

Primera memòria d'Abel M. quedarà com un testimoni lúcid de com, arribat el segle XXI, encara molts, jutges i botxins dels altres, es neguen a acceptar una altra manera d'estimar.