Quan la família Karin, una acomodada nissaga de prop de Moscou, ha de fugir a París a conseqüència de la Revolució Russa, la seva vella i fidel minyona els segueix per iniciar una nova vida a l'exili. Tatiana Ivanovna, que ha estat al servei dels Karin al llarg de generacions, haurà d'afrontar aleshores el major repte de la seva vida per adaptar-se a les noves condicions econòmiques i socials de la família en un país estrany, fins a un cert punt hostil i definitivament molt allunyat dels valors heretats de la seva Rússia natal. Les mosques de tardor, escrita l'any 1931, és probablement la novel·la més personal de la gran escriptora ucraïnesa Irène Némirovsky. En poques pàgines i amb un excel·lent domini de l'ofici, hi descriu escenaris i sentiments que remeten al drama de l'exili i del desarrelament que tan present va ser a l'Europa de la primera meitat del segle XX. Amb la intel·ligència pròpia d'una de les més grans autores de la seva generació, la novel·la transmet sensacions que necessàriament s'apoderen del subconscient del lector, que fruirà de la senzillesa i de la profunditat d'aquesta petita obra mestra.